El passat dijous 21 de febrer va tenir lloc un cinefòrum educatiu “SUPEREM EL BULLYING”, organitzat per PERSOVUSES i ASCVP, projectant el curt de “BRUNA” amb la presència de Filmative, alguns dels actors protagonistes, PDA Bullying i Equip SEER.
La tipologia de l’acte va generar un espai de confiança on públic i ponents intercanviaven opinions i experiències, i on van destacar les següents idees claus.
La mirada i el llenguatge són fonamentals per abordar aquest fenomen
La plataforma i el programa que aquí presentem és Prevenció, Detecció i Actuació (PDA) davant del bullying. “Davant” del bullying, que no “en contra”. El Bullying està aquí per donar-nos una informació vital pel nostre creixement individual i com a societat.
Quan lluitem en contra de quelcom, polaritzem les posicions i es fa fort el factor de risc. Hem de treballar per superar el bullying, per anar davant d’ell, per anar cap el benestar, i aleshores deixarem enrere aquesta manifestació de la violència.
Hem de revisar la nostra mirada i el llenguatge, començant per la definició. En moltes definicions llegim que el bullying és un maltractament físic, verbal o psicològic. Però totes les violències tenen un component psicològic i més quan es perpetuen en el temps, convertint-se en un maltractament. Podem classificar les violències com a físiques, verbals, socials i morals, o bé directes o indirectes però sempre psicològiques, ja que sempre afecten a la psique (mentalment i emocionalment).
I per què classifiquem el bullying segons les característiques de les persones posicionades en el rol de víctima? Bullying homòfob o racista per exemple? O quan diem, “li fan bullying perquè resulta que està una mica “gordo/a”, etc… No hi ha bullying per la tipologia de les persones que ho reben, sinó que es produeixen aquests maltractaments perquè algú es posiciona en el rol d’agressor.
En segon lloc, el nostre discurs ens ajuda més o menys a la solució. Perquè no és el mateix dir que un infant o jove és un/a agressor/a, o una víctima, que dir: que són els nostres alumnes o els nostres fills que han entrat en “rol de”. Si creiem que és un rol, podem acompanyar a sortir d’ell, a sanar, a reparar, a la oportunitat de canvi.
Trencar creences també és molt important. La víctima és dèbil? L’agressor és fort? La violència és normal? “No puc fer-hi res”. Digue’m què penses i et diré com actues.
Què significa ser dèbil? Algú que no ha sabut defensar-se d’una agressió? Algú que després d’algunes violències sofertes està baix d’habilitats socioemocionals? Acompanyem per enfortir, però no etiquetem a ningú com a dèbil, tot i que per alguna raó aquest/a pugui trobar-se en situació vulnerable. Treballem en les nostres creences per acompanyar a les noves generacions a fer-ho també. Qüestionar el concepte de fortalesa (què significa ser fort/a?) o el consum de violència és clau per avançar com a societat.
Aprofitem i revisem els factors de risc. Violència (de tot tipus) a la televisió, videojocs… I què és violència? Una discussió on es fan servir jocs psicològics per manipular no és violència?
El bullying és un fenomen grupal
Tot i que podria donar-se el cas que hi hagin maltractaments d’un sol individu en el rol d’agressor, i un de sol en el rol de víctima, sense que ho vegi ningú més, aquests rols s’agafen en origen per formar part d’un grup entre iguals i amb influències dels sistemes familiars i d’aula.
Tanmateix en molts moments l’agressor s’alimentarà del suport o del silenci de l’espectador, i la víctima es veurà afectada en el seu desenvolupament dins del grup.
Finalment si hi ha bullying entre dos components del grup, tot ell es veurà afectat d’una forma o altra.
Però tampoc podem jutjar un infant o jove perquè no sàpiga com reaccionar davant de la violència.
El curt de Bruna, que vàrem projectar a l’acte, tracta exactament d’això. De la vivència del maltractament des de la vivència d’una espectadora. Bruna forma part d’un grupet d’alumnes que comencen una escalada de violències a una altra companya de classe. Que farà ella? Intenta posar-se en el seu lloc, sense jutjar-la ni banalitzar la dificultat.
La posició de l’espectador/a davant d’un maltractament és clau. No hi ha posició neutre. Si presencies violència i no fas res, hi estàs a favor. O fas quelcom per trencar-la i et posiciones al costat de la convivència.
Ningú no vol ser un agressor, ni que el seu alumne o fill entri en aquest rol
Partim de la premissa que algú que entra en el rol d’agressor ho fa perquè no està en la seva millor versió, perquè no es situa en el seu benestar, és a dir, que no se sent bé, que té pensaments, discurs o creences que no el beneficien ni a ell/a ni al seu entorn.
El maltractament cap a un altre és la sortida que troba a un malestar. Però i si l’acompanyem a la seva millor versió, i si l’ajudem a sentir-se bé sense la violència com a “píndola”?
Com a agents educatius, necessitem abans de res posar en joc aquesta premissa. Oblidem-nos per un moment dels actes, i fins i tot, només per un moment, de la persona que està en el rol de víctima, i centrem-nos en el fill o l’alumne, l’infant o jove que necessita que el mirem tots plegats com és, més enllà del rol que ha agafat.
Per tant una reunió família – centre ha de moure’s en aquests termes. Sent el principal objectiu, marcar l’estratègia d’acompanyament a l’infant per ajudar-lo a situar-se en un lloc sa dins del grup.
