“FINS AQUÍ” és un curtmetratge creat dins del programa Cinemocional amb un doble propòsit: visibilitzar l’estigmatització que envolta la salut mental i prevenir les violències masclistes.
El programa Cinemocional promou l’educació emocional a través del cinema i ha estat realitzat al club social ‘Punt de Trobada’ (Martorell). L’equip de cineastes aficionats que han rebut l’acompanyament està format per l’Agustín, la Isabel, la Miriam, l’Esther, el Francesc i el Mario. Tots i totes han patit o pateixen malalties mentals i han experimentat al llarg de les seves vides l’impacte de l’estigmatització.
És gràcies a les seves experiències en primera persona i a la valentia que suposa mirar dins d’un mateix que va néixer la nostra protagonista: la Maria. Una dona que, tot i mantenir una bona relació amb la seva psiquiatra, hi ha alguna cosa que li amaga. Sota una gran interpretació de l’actriu i professora de teatre Alícia Zamora, el personatge de la Maria buscarà la manera d’afrontar una situació que està posant en risc la seva pròpia vida.
Al llarg del procés de cocreació, el grup ha superat totes les dificultats que han anat apareixent (incloent-hi un confinament que va aturar el projecte durant mesos) i això ha estat en gran part gràcies a la connexió entre les participants que es va generar des del primer dia. El clima de seguretat, confiança i respecte que es respirava a cada sessió ens va permetre compartir espais introspectius plens de màgia que han sigut clau per a dissenyar plegades un guió que desborda veritat. Però si hagués d’escollir un moment per plasmar l’essència que vol transmetre aquesta història, diria sense cap dubte el dia que vam treballar les etiquetes.
Les cadires en cercle, agrupades per parelles. La llum neta i brillant entrant per la finestra, omplint de reflexos una pissarra blanca on hi ha un iceberg dibuixat. Acords de guitarra i només una premissa: mirar als ulls a la persona que tinc davant. Si ara mateix pogués demanar un desig, seria que les persones ens miréssim com ells i elles ho van fer. Amb roba, però despullats. Més enllà del que veuen els nostres ulls. Més enllà d’etiquetes, d’accions, de fets…
Més enllà,
més aquí.
