Fa 6 anys que faig els tallers de BRUNA amb el propòsit de prevenir situacions d’assetjament escolar. Tot i que al llarg dels cursos he pogut modificar alguna dinàmica o afinar el meu discurs, l’estructura del taller i el seu contingut ha estat sempre el mateix. Ara bé, cada grup és un món i això em permet viure experiències noves. La d’aquest curs a l’Escola La Mercè ha sigut molt reveladora.
Vam iniciar el segon taller com sempre, introduint eines bàsiques d’educació emocional que ens ajuden a tenir un vocabulari comú i fàcil d’entendre com l’iceberg / triangle de la personalitat (fer – pensar – sentir), la motxilla (on guardar les emocions no expressades) i el “chubasquero” (actitud de tot m’és igual). Després posem el curtmetratge de BRUNA i revisem com ens hem sentit veient el curt per donar lloc als rols que hi ha en un cas d’assetjament escolar: víctima, espectador/a i agressor/a. Reflexionem juntes sobre com es poden sentir cadascun d’aquests rols, aturant-me especialment en el rol d’agressor/a.
Es fàcil comprendre que la persona en rol de víctima està patint, tothom ho sent. També és fàcil veure com la persona en rol d’espectador està sentint emocions desagradables com la culpa, la impotència o la por. El que no acostuma a sortit tan ràpid és el malestar que hi ha darrera d’una persona en rol d’agressor. La primera capa que veiem acostuma a ser la satisfacció i el plaer, sobretot després d’una agressió ja que és quan més conecto amb la superioritat. Pero darrera d’aquest “vull ser superior” s’amaga un “sóc inferior” en algun aspecte de la meva vida amb la ràbia, la inseguretat i la tristesa corresponents. “¿Creieu que algú que se sent bé necesita fer mal als altres?” Poc després de fer aquesta pregunta al grup, una noia em demana sortir de la clase amb els ulls vidriosos. Li dono permís, demano a la tutora que surti amb ella per a que no estigui sola i segueixo amb el taller. Al cap d’una estona tornen a entrar a l’aula i l’alumne s’incorpora a la següent dinàmica.
Al acabar, tothom va començar a recollir preparant-se per a sortit al pati i jo em vaig apropar a la tutora. Ella em va explicar que la noia li havia compartit per primera vegada que a primària va patir bullying i que és algo que encara carregava a la motxilla. Més enllà de veure com la seva alumna s’obria, lo que més va sorprende a la tutora va ser que justament aquesta noia començava a tenir un rol d’agressora dins del grup i no sabien que podia estar provocant aquella situació.
Vaig tornar a casa alleujat pensant que potser aquell matí haviem dibuixat un camí diferent, on l’expressió substitueix a la violència per a poder seguir avançant.
