Quan un fill o una filla ens diu qui és: aprendre a escoltar, comprendre i estimar

Per Raúl Sans Serrano
Quan un fill o una filla ens diu qui és: aprendre a escoltar, comprendre i estimar

Hi ha converses que poden canviar una família. No perquè canviï la persona que tenim davant, sinó perquè, de sobte, descobrim una part de la seva vida que fins aquell moment desconeixíem. Quan un fill o una filla ens explica que és gai, lesbiana, bisexual o trans, és possible que apareguin moltes emocions: sorpresa, desconcert, por, preocupació, preguntes o, simplement, la necessitat de temps per entendre una realitat que potser mai no ens havíem plantejat.

Però hi ha una idea que convé recordar des del primer moment: el nostre fill o la nostra filla continua sent la mateixa persona que estimàvem abans d’aquella conversa. El que ha canviat no és qui és, sinó el coneixement que nosaltres tenim sobre ell o ella.

La nostra guia per a pares i mares neix precisament d’aquesta realitat. No pretén donar receptes ni determinar com ha de reaccionar una família. Cada persona i cada família tenen la seva pròpia història. El que vol és oferir eines per afrontar aquest moment amb més informació, serenitat i confiança, i ajudar a transformar els dubtes inicials en una oportunitat per reforçar la relació familiar.

Per als pares i les mares, acceptar pot ser un procés. De vegades apareixen preguntes sobre el futur, la parella, els fills, la salut, les relacions socials o la manera com reaccionarà l’entorn. També poden sorgir pors que tenen més a veure amb els prejudicis socials que no pas amb la realitat del nostre fill o filla. Reconèixer aquestes emocions no ens converteix en mals pares. El que realment importa és què fem amb aquestes emocions i si permetem que acabin construint una barrera entre nosaltres.

Escoltar és probablement el primer pas. Escoltar sense interrogar, sense buscar culpables i sense intentar trobar una explicació immediata. I, sobretot, sense convertir l’orientació sexual o la identitat de gènere en un problema que calgui solucionar.

També és important entendre que no totes les persones LGBTI+ viuen el seu procés de la mateixa manera. Algunes ho expliquen durant l’adolescència; d’altres ho fan molts anys més tard. Algunes necessiten compartir-ho immediatament amb la família i d’altres prefereixen esperar. En tots els casos, respectar el ritme de cada persona és una forma essencial de respecte.

La família pot esdevenir un espai de protecció i confiança o, al contrari, un lloc on la persona senti que ha de continuar amagant una part important de si mateixa. Per això, després d’aquella primera conversa, potser la pregunta més important no és «què hem fet malament?», sinó «què podem fer ara perquè el nostre fill o la nostra filla sàpiga que continua tenint casa seva al nostre costat?»

No cal tenir totes les respostes. Es pot dir «no ho sé», «necessito temps» o «vull entendre-ho millor». Es pot buscar informació, parlar amb altres famílies i demanar orientació professional. Aprendre també és una manera d’estimar.

La nostra guia vol acompanyar aquest camí: el que va del desconcert a la comprensió, de la por al coneixement i, sobretot, de les preguntes a una nova manera de mirar els nostres fills i filles.

Perquè, al final, no es tracta d’aprendre a estimar una persona LGBTI+. Es tracta d’aprendre a estimar-la sense condicions, també en aquella part de la seva vida que fins ara no coneixíem.

Quan un fill o una filla ens diu qui és: aprendre a escoltar, comprendre i estimar

Potser t'interesa també...

Digues la teva!

* Utilitzant aquest formulari donem per supossat que has llegit i acceptat la política de privacitat.

Aquesta web utilitza cookies per a millorar l'experiència de l'usuari. Acceptar Més informació