Una de les conferències de les que hem rebut durant l’any 2017 que, en certa manera, ens va marcar va ser la dedicada a la immigració. En el transcurs de la mateixa vam poder presenciar la projecció de la pel·lícula “14 Quilòmetres” en què es reflecteixen les enormes contrarietats que han de passar els qui surten de les seves terres, deixen enrere a les seves famílies i es dirigeixen a altres terres amb l’afany únic i exclusiu de procurar més i millors mitjans de vida per als que deixen enrere.
Aquestes contrarietats els porten, a molts d’ells, a perdre la vida pel camí i, sovint, en arribar al món desitjat de prosperitat, a passar molt temps patint situacions que, per a nosaltres, semblen inversemblants, com ara dormir al ras dia rere dia durant llargs anys fins a poder arribar a poc a poc a unes condicions més humanes.
No podem deixar de pensar que, si aquestes persones que abandonen els seus pobles, a la recerca d’unes condicions que aportin alguna cosa que els ajudi a millorar la vida de les seves famílies, tinguessin millors condicions humanes en els seus pobles, segurament no els abandonarien.
Per això no és difícil, si fóssim realment conseqüents amb la nostra fe, acabar amb aquestes situacions tan denigrants que pateixen els immigrants: només cal portar als seus països tecnologia i mitjans perquè ells mateixos puguin anar accedint a millorar el seu status assolint fites més humanes. El problema està en que aquesta facilitat es veu obstaculitzada per importants interessos econòmics de certs sectors de la societat.
Si les seves necessitats humanes bàsiques les tinguessin cobertes cap arriscaria la seva vida darrere d’un somni que, en el fons, és, per a ells, molt difícil d’assolir.
Una de les conferències de les que hem rebut durant l’any 2017 que, en certa manera, ens va marcar va ser la dedicada a la immigració. En el transcurs de la mateixa vam poder presenciar la projecció de la pel·lícula “14 Quilòmetres” en què es reflecteixen les enormes contrarietats que han de passar els qui surten de les seves terres, deixen enrere a les seves famílies i es dirigeixen a altres terres amb l’afany únic i exclusiu de procurar més i millors mitjans de vida per als que deixen enrere.
Aquestes contrarietats els porten, a molts d’ells, a perdre la vida pel camí i, sovint, en arribar al món desitjat de prosperitat, a passar molt temps patint situacions que, per a nosaltres, semblen inversemblants, com ara dormir al ras dia rere dia durant llargs anys fins a poder arribar a poc a poc a unes condicions més humanes.
No podem deixar de pensar que, si aquestes persones que abandonen els seus pobles, a la recerca d’unes condicions que aportin alguna cosa que els ajudi a millorar la vida de les seves famílies, tinguessin millors condicions humanes en els seus pobles, segurament no els abandonarien.
Per això no és difícil, si fóssim realment conseqüents amb la nostra fe, acabar amb aquestes situacions tan denigrants que pateixen els immigrants: només cal portar als seus països tecnologia i mitjans perquè ells mateixos puguin anar accedint a millorar el seu status assolint fites més humanes. El problema està en que aquesta facilitat es veu obstaculitzada per importants interessos econòmics de certs sectors de la societat.
Si les seves necessitats humanes bàsiques les tinguessin cobertes cap arriscaria la seva vida darrere d’un somni que, en el fons, és, per a ells, molt difícil d’assolir.